"El meu pare fou essencialment un gran empresari, un bon pare de familia, un home que donava feina a molta gent, que fomentava benestar i riquesa al seu entorn, que tenia un gran sentit del deure i de la feina ben feta i que creia que valia més la seva paraula que una escriptura."
Jaume Font i Huguet
 
   
  Manuel Font i Rius  
  Manuel Font i Rius va néixer l'1 de novembre de 1895 a Vilanova de Bellpuig. EIs seus avantpassats provenien ja fa tres generacions de Montgai. El seu pare fou comerciant de cereals i farratges, i com sigui que morí relativament jove, condicionà que Manuel, el més gran de vuit germans de colla, tingués com a hereu el deure de continuar el negoci del pare i fer-lo més gran.

A l'edat de 30 anys, quan era alcalde a Vilanova de BelIpuig, es traslladà a Bellpuig, on va ampliar el negoci, instal·lant una important fàbrica de trencar i pelar ametlles. Més endavant comprà el ‘molí d'oli’ del Foramunt, que xafava cada dia unes 50 tones d'olives de Bellpuig i rodalies. La ‘Casa Font’ exportava a l'estranger oli i fruits secs de les nostres comarques.
Als anys 30 fabricà sabons. A la dècada dels 50 es dedicà també a l'elaboració de vins industrials (els més grans recordaran aquelles cues de carros carregats de verema dins de les borrasses, que anaven del Foramunt fins a les bàscules del Parc). L'any 1954, quan es comença a plantar panís als trossos, va construir un assecador de panís, quan encara no n'hi havia cap a tot l'Estat. (En aquells temps es collia el panís amb pinya i es posava en gàbies metàl·liques a assecar-se a les eres).

L'any 1960 instal·là una deshidratadora d'alfals amb un equip de recol·lecció amb carretes hidràuliques. Creà la marca PIGMENTALFA (alfals deshidratats, desfibrats i granulats d'alta proteïna per a pinsos).
El 1965, amb l'ajuda dels seus fills Josep i Jaume, va fer una fàbrica de pinsos compostos, M. FONT RlUS. Fa construir després granges de reproducció i engreix de porcs, per a la cria d'aus selectes, i una planta d'incubació d'ous per a fer pollets de carn (pollastres). El 1972 va fer un important complex industrial a Bellpuig per a sacrificar aus vives i l'elaboració de productes càrnics ‘POLLBÓ’. En hosteleria va posar el primer ‘self-service’ conegut aleshores. Va ésser vocal provincial durant molts anys del sector dels olis i fruits secs.

Es desposà amb I'Adriana Huguet i Arrufat de Sant Martí prop Maldà, i varen néixer dos nois: Josep i Jaume, i tres noies: Ramona, Maria i Núria. El 1955 fou patrocinador dels JOCS FLORALS a BelIpuig. El 1957, junt amb la seva familia, foren Priors a la tradicional festa de la MARE DE DÉU DELS DOLORS. Va financiar la reconstrucció de l’església del Convent dels P.P. Pauls i va fer la donació de l’altar dedicat a Sant Antoni a l’església Parroquial de Bellpuig.
Junt amb el seu fill Jaume, va participar i col·laborar en la construcción del Panteó-Monument al seu fill Josep, que va morir al 1988. Si vols saber més del Josep fes clic aquí.
Fou essencialment un gran empresari, un bon pare de familia, un home que donava feina a molta gent, i que fomentava benestar i riquesa al seu entorn, que tenia un gran sentit del deure i de la feina ben feta, i que creia que valia més la seva paraula que una escriptura. L'apassionament pel trebaIl i la família varen donar sentit a tota la seva vida.

I després d'una llarga vida dedicada als negocis i a la seva família, va morir a la casa pairal a Bellpuig, a l'edat de 97 anys, essent en aquell moment el de més edat del poble. Va ésser enterrat al Panteó familiar, junt amb la seva estimada esposa Adriana i el seu fill Josep, insigne escriptor mort ara fa quatre anys, i persona molt reconeguda i estimada en els diferents cercles socials, econòmics i polítics lleidatans. Esperem i desitgem que les noves generacions ens donin homes savis, rectes, lluitadors, honrats i segurs d'ells mateixos com MANUEL FONT I RlUS ens ha demostrat es pot ésser al llarg d'una vida tan plena de joia.




 
 
Contacte